Mitologia
Mitologia: Significa aproximadament el discurs, paraules amb actes.
Mite: És el personatge a la qual representa la mitologia.
NARCÍS:
external image 300px-Michelangelo_Caravaggio_065.jpg
Segons la mitologia grega, Narcís va ser un fill de Cefis i deLiríope. Hi ha diverses versions del mite, incloent-hi la d'Ovidi, on es van combinar les històries d'Eco i Narcís. Era un jove de gran bellesa. Sobre el seu mite perduren diverses versions, entre les quals es compta la d'Ovidi, que va ser el primer a combinar les històries d'Eco i Narcís, i relacionar-les amb l'anterior història del vident-cec Tirèsias. Segons aquesta última història, tant donzelles com nois s'enamoraven de Narcís a causa de la seva bellesa, però ell rebutjava les seves insinuacions i era insensible als requeriments amorosos de les nimfes. La que més l'estimava era Eco, la qual havia disgustat Hera i per això aquesta l'havia condemnada a repetir les últimes paraules de tot allò que se li digués.






FAETONT:
Segons la mitologia grega, Faetont o Faetó fou un heroi, fill d'Hèlios i de Clímene(encara que Mèrops va ésser, posteriorment, el seu pare adoptiu).
Descripció: Fitxer:Moschino Sturz des Phaeton.jpg
Descripció: Fitxer:Moschino Sturz des Phaeton.jpg
Un dia, Èpaf va posar en dubte la seua filiació, i el noi va acudir a Hèlios perquè, si de debò era el seu pare, li concedís un do. El déu va fer el jurament solemne que així seria, i el jove li demanà que el deixés conduir per un dia el carro del sol. Hèliosno el va poder dissuadir, i així hagué de permetre que al matí següent Faetont conduís el seu carro. Però, quan els cavalls s'adonaren que no duien l'auriga habitual, es van desbocar i sortiren de la ruta, i el jove no sabia com dominar-los. Els tombs de l'astre amunt i avall van causar grans trasbalsos al cel i a la terra, on van proliferar els incendis, fins que Zeus va fulminar Faetont amb els seus llampsabans que quedés destruït tot l'univers.
DAFNE:
Dafne, filla del déu riu Peneu de Tessàlia i de Creüsa, va ser una nimfa dels boscos (una dríada) mitològica, que a més era sacerdotessa de Gea, la deessa de la fertilitat de la terra.
Segons la mitologia grega, després que Apol·lo, el símbol de la bellesa masculina, es burlés de les fletxes de Cupido, aquest va decidir venjar-se, i li va clavar una fletxa amb la punta d'or a Apol·lo perquè s'enamorés de Dafne, i a ella li va clavar una fletxa amb la punta de plom, perquè es tornés insensible a l'amor. Apol·lo, bojament enamorat de Dafne, no parava de perseguir-la, però ella el defugia. Quan Apol·loestava a punt d'atrapar-la, Dafne li va demanar al seu pare Peneu que li traiés la bellesa, i aquest la va convertir en un llorer. Apol·lo, trist i resignat, va convertir el llorer en el seu símbol, i des d'aleshores sempre porta una corona de llorer.
A partir d'aquesta història, a Grècia s'ha fet servir la corona de llorer com a símbol de la victòria. Actualment, aquesta corona encara es fa servir, per exemple, per coronar alguns guanyadors de les olimpíades.


external image images?q=tbn:ANd9GcTIl3QJ0f30tIRaGrQFQGpYBS2YLHIvcvbcWLB4LWxjmTNqKEbl


















ORIÓ:
Orióera un gegant de la mitologia grega.
Les fonts clàssiques recullen diverses versions diferents sobre ell. Hi ha dues versions principals sobre el seu naixement i d'altres quant a la mort. Els episodis més importants de la seva vida són el seu naixement a Beòcia, la visita que va fer a l'illa de Quios on trobà Mèrop i fou cegat pel seu pare Enopió, la recuperació de la vista a l'illa de Lemnos, la caceria amb Àrtemis a Creta i la seva mort per una fletxa llançada per Àrtemis o per un escorpí gegant i la seva elevació als cels per Àrtemis, o per Zeus: la constel·lació d'Orió.
A la literatura grega apareix com un gran caçador a L'Odissea, d'Homer, on Odisseu veu la seva ombra a l'inframón. La llegenda bàsica d'Orió és narrada per recopilacions de mites hel·lenístics i romans, però no hi ha una versió literària de les seves aventures comparable, per exemple, a la deJàson a les Argonàutiques d'Apol·loni de Rodes o la Medea d'Eurípides. Al poema Fastos, d'Ovidi, el mes de maig, es cita el naixement d'Orió. Els fragments llegendaris supervivents han proporcionat un camp adobat per a la imaginació sobre la prehistòria i mitologia gregues.



external image images?q=tbn:ANd9GcR_zrLFqypZ5FsCrpwfE4p2P4j27sgWt0x-mJL89AVmu1uM-pto
















NAIXAMENT D’AFRODITA:
La 'sorgida de l'escuma' Afrodita va néixer de l'escuma del mar a prop de Pafos (Xipre) després que Cronos tallés durant la Titanomàquia els genitals a Urà amb una falç adamantina i els done darrere seu al mar. En el seu Teogonia, Hesíode conta que els genitals «van ser després portats pel pèlag durant molt de temps.


INFANTESA DE ZEUS:
Rea va amagar Zeus en una cova del Mont Ida a Creta. Segons diverses versions d'aquesta història, Zeus va ser criat:
  • § 1. Per Gea.
  • § 2. Per una cabra anomenada Amaltea, mentre que una companyia de Curetes o Coribantes (soldats o déus menors) ballaven, cridaven i donaven cops per fer soroll perquè Cronos no sentís els plors del nen.
  • § 3. Per una nimfa anomenada Adamantea. Com que Cronos governava la terra, els cels i el mar, ella el va amagar penjant-lo amb una corda d'un arbre, i així quedava suspès entre la terra, el mar i el cel, essent doncs invisible al seu pare.
  • § 4. Per una nimfa anomenada Cinosura. En agraïment, Zeus la va fer pujar entre els estels després de la seva mort.
  • § 5. Per Melisa, qui el va alimentar amb llet de cabra i mel.
  • § 6. Per una família de pastors sota la promesa que les seves ovelles estarien protegides dels llop.

AMORS DE ZEUS:
Acrisi, rei d'Argos, desitjava un fill, però només havia tingut una bella filla que era molt bonica, anomenada Dànae. Per tal d'impedir que es casés amb cap home, ja que un oracle li havia dit que si ella tenia un fill, ell, el seu nét, el mataria, Acrisi va tancar-la en una torre de pedra on no hi deixava entrar-hi ningú. Però Zeus es va enamorar d'ella en veure-la des de l'Olimp, i aprofitant que un dia la noia observava el paisatge entre els merlets de la torre, Zeus es va convertir en pluja daurada per arribar fins Dànae sense que ningú el veiés. Fruit d'aquesta unió va néixer Perseu. En adonar-se que Dànae estava embarassada, Acrisi va manar que fessin un taüt per llançar-la al mar juntament amb el seu fill. Zeus va conduir la barca fins a una illa on Perseu fou educat per Dànae i un pescador.
Mitologia
Mitologia: Significa aproximadament el discurs, paraules amb actes.
Mite: És el personatge a la qual representa la mitologia.
NARCÍS:
external image 300px-Michelangelo_Caravaggio_065.jpgSegons la mitologia grega, Narcís va ser un fill de Cefis i deLiríope. Hi ha diverses versions del mite, incloent-hi la d'Ovidi, on es van combinar les històries d'Eco i Narcís. Era un jove de gran bellesa. Sobre el seu mite perduren diverses versions, entre les quals es compta la d'Ovidi, que va ser el primer a combinar les històries d'Eco i Narcís, i relacionar-les amb l'anterior història del vident-cec Tirèsias. Segons aquesta última història, tant donzelles com nois s'enamoraven de Narcís a causa de la seva bellesa, però ell rebutjava les seves insinuacions i era insensible als requeriments amorosos de les nimfes. La que més l'estimava era Eco, la qual havia disgustat Hera i per això aquesta l'havia condemnada a repetir les últimes paraules de tot allò que se li digués.






FAETONT:
Segons la mitologia grega, Faetont o Faetó fou un heroi, fill d'Hèlios i de Clímene(encara que Mèrops va ésser, posteriorment, el seu pare adoptiu).
Descripció: Fitxer:Moschino Sturz des Phaeton.jpg
Descripció: Fitxer:Moschino Sturz des Phaeton.jpg
Un dia, Èpaf va posar en dubte la seua filiació, i el noi va acudir a Hèlios perquè, si de debò era el seu pare, li concedís un do. El déu va fer el jurament solemne que així seria, i el jove li demanà que el deixés conduir per un dia el carro del sol. Hèliosno el va poder dissuadir, i així hagué de permetre que al matí següent Faetont conduís el seu carro. Però, quan els cavalls s'adonaren que no duien l'auriga habitual, es van desbocar i sortiren de la ruta, i el jove no sabia com dominar-los. Els tombs de l'astre amunt i avall van causar grans trasbalsos al cel i a la terra, on van proliferar els incendis, fins que Zeus va fulminar Faetont amb els seus llampsabans que quedés destruït tot l'univers.
DAFNE:
Dafne, filla del déu riu Peneu de Tessàlia i de Creüsa, va ser una nimfa dels boscos (una dríada) mitològica, que a més era sacerdotessa de Gea, la deessa de la fertilitat de la terra.
Segons la mitologia grega, després que Apol·lo, el símbol de la bellesa masculina, es burlés de les fletxes de Cupido, aquest va decidir venjar-se, i li va clavar una fletxa amb la punta d'or a Apol·lo perquè s'enamorés de Dafne, i a ella li va clavar una fletxa amb la punta de plom, perquè es tornés insensible a l'amor. Apol·lo, bojament enamorat de Dafne, no parava de perseguir-la, però ella el defugia. Quan Apol·loestava a punt d'atrapar-la, Dafne li va demanar al seu pare Peneu que li traiés la bellesa, i aquest la va convertir en un llorer. Apol·lo, trist i resignat, va convertir el llorer en el seu símbol, i des d'aleshores sempre porta una corona de llorer.
A partir d'aquesta història, a Grècia s'ha fet servir la corona de llorer com a símbol de la victòria. Actualment, aquesta corona encara es fa servir, per exemple, per coronar alguns guanyadors de les olimpíades.


external image images?q=tbn:ANd9GcTIl3QJ0f30tIRaGrQFQGpYBS2YLHIvcvbcWLB4LWxjmTNqKEbl


















ORIÓ:
Orióera un gegant de la mitologia grega.
Les fonts clàssiques recullen diverses versions diferents sobre ell. Hi ha dues versions principals sobre el seu naixement i d'altres quant a la mort. Els episodis més importants de la seva vida són el seu naixement a Beòcia, la visita que va fer a l'illa de Quios on trobà Mèrop i fou cegat pel seu pare Enopió, la recuperació de la vista a l'illa de Lemnos, la caceria amb Àrtemis a Creta i la seva mort per una fletxa llançada per Àrtemis o per un escorpí gegant i la seva elevació als cels per Àrtemis, o per Zeus: la constel·lació d'Orió.
A la literatura grega apareix com un gran caçador a L'Odissea, d'Homer, on Odisseu veu la seva ombra a l'inframón. La llegenda bàsica d'Orió és narrada per recopilacions de mites hel·lenístics i romans, però no hi ha una versió literària de les seves aventures comparable, per exemple, a la deJàson a les Argonàutiques d'Apol·loni de Rodes o la Medea d'Eurípides. Al poema Fastos, d'Ovidi, el mes de maig, es cita el naixement d'Orió. Els fragments llegendaris supervivents han proporcionat un camp adobat per a la imaginació sobre la prehistòria i mitologia gregues.



external image images?q=tbn:ANd9GcR_zrLFqypZ5FsCrpwfE4p2P4j27sgWt0x-mJL89AVmu1uM-pto
















NAIXAMENT D’AFRODITA:
La 'sorgida de l'escuma' Afrodita va néixer de l'escuma del mar a prop de Pafos (Xipre) després que Cronos tallés durant la Titanomàquia els genitals a Urà amb una falç adamantina i els done darrere seu al mar. En el seu Teogonia, Hesíode conta que els genitals «van ser després portats pel pèlag durant molt de temps.


INFANTESA DE ZEUS:
Rea va amagar Zeus en una cova del Mont Ida a Creta. Segons diverses versions d'aquesta història, Zeus va ser criat:
  • § 1. Per Gea.
  • § 2. Per una cabra anomenada Amaltea, mentre que una companyia de Curetes o Coribantes (soldats o déus menors) ballaven, cridaven i donaven cops per fer soroll perquè Cronos no sentís els plors del nen.
  • § 3. Per una nimfa anomenada Adamantea. Com que Cronos governava la terra, els cels i el mar, ella el va amagar penjant-lo amb una corda d'un arbre, i així quedava suspès entre la terra, el mar i el cel, essent doncs invisible al seu pare.
  • § 4. Per una nimfa anomenada Cinosura. En agraïment, Zeus la va fer pujar entre els estels després de la seva mort.
  • § 5. Per Melisa, qui el va alimentar amb llet de cabra i mel.
  • § 6. Per una família de pastors sota la promesa que les seves ovelles estarien protegides dels llop.

AMORS DE ZEUS:
Acrisi, rei d'Argos, desitjava un fill, però només havia tingut una bella filla que era molt bonica, anomenada Dànae. Per tal d'impedir que es casés amb cap home, ja que un oracle li havia dit que si ella tenia un fill, ell, el seu nét, el mataria, Acrisi va tancar-la en una torre de pedra on no hi deixava entrar-hi ningú. Però Zeus es va enamorar d'ella en veure-la des de l'Olimp, i aprofitant que un dia la noia observava el paisatge entre els merlets de la torre, Zeus es va convertir en pluja daurada per arribar fins Dànae sense que ningú el veiés. Fruit d'aquesta unió va néixer Perseu. En adonar-se que Dànae estava embarassada, Acrisi va manar que fessin un taüt per llançar-la al mar juntament amb el seu fill. Zeus va conduir la barca fins a una illa on Perseu fou educat per Dànae i un pescador.



HADES:




external image 220px-Hades-et-Cerberus-III.jpg Escultura de Hades amb el gos de tres caps.
external image images?q=tbn:ANd9GcTyyuMFQcGmb39V6Lz_ZMp8VLHuVi0LEESo9O9vNIOXuhtjzP4h Foto de Hades amb el gos de tres caps a l'esquerra.
external image hades1.jpg Escultura de Hades amb el gos de tres caps i Persèfone

Deméter:
external image images?q=tbn:ANd9GcQ6HUwIJOG45NBPvyjP2rHaDclW1i13guoSni7ysOmNF-FJfWmHhA Escultura de Deméter.
external image images?q=tbn:ANd9GcSwBGaWFoJytftDIqujEevb8MMWJcHBnxktbfmsBuc7jNLxLCdy Quadre de Deméter pintat per Mati Klarwein.
external image images?q=tbn:ANd9GcRRfFSgMcqPGTboz5woavS1-A3KoRO9MkBH84Yc_Eo8MRpxvRswJA Pintura de Deméter amb un bol de mengar (era deessa de l'agricutura).



AFRODITA

external image images?q=tbn:ANd9GcTYFWWsRFFmAaGwHlxlQWv0PjwkIkRhI_gpy3d5aVBEhTtuCd4v Escutura de la deessa de l'amor i de la bellessa.
afrod2.gif Escultura de la deessa Afrodita.
botticeNaixementdevenus.jpg Neixement de Afrodita.

ARES:
external image images?q=tbn:ANd9GcRCiWi3mUG-f8fS3j7JHVfRl1F48w8U6bmMOzCBc0K3G2lx23aZ Escutura d'Ares.
external image ares-1.jpg Ares després d'una guerra.

external image images?q=tbn:ANd9GcSClXNZbOWy4VRxAz6-nPQ0s_yOEiolnS9bvNKgpoIJkcNyuErVXg Dibuix d'Ares.
HEFEST:
external image images?q=tbn:ANd9GcShv_ZE29DnWDZnfbYh-v1Fxb8j5OvJMm6lhHUAW-xRFi44Jj9L Hefest fen una arma.
external image images?q=tbn:ANd9GcTF2Yy3h7RUVMW6BbjYIsl5Zo5y8gG0jCvUxAbbs-cqLTp-7GzPUA Cara d'una escultura d'Hefest.
external image images?q=tbn:ANd9GcRJBFMRJ0d8rzFBk9qlnZJG1E9_vNx0_MYQZT6GmfV6WmpAmw-WHw Escultura d'Hefest amb un barret punxagut.
ATENA:
external image images?q=tbn:ANd9GcS8d3L4duIsCn6rymuTXP2_7KihEpOvLHKiPj_JOyc1AInPq54xzQ Pintura d'Atena.
external image images?q=tbn:ANd9GcQOqGv0-9GcUuJ_uJfEcneBVMo5cUyClIWKP5s8kSRJKNFTul-1 Escultura d'Atena.
external image images?q=tbn:ANd9GcQR-m7if4OoTp6jaPpSGvqZe5WhOa1A0mLSLxTnXgk0RWanmoPAvg Escultura d'Atena situada al museu Pireu.
ÀRTEMIS:
external image images?q=tbn:ANd9GcTbJwrEr5I-XXhdOLpVLjvRQDk8dSEfCM6dVtw9vm9n3YJoIHpZ Escultura d'Àrtemis amb un cèrvol agafat de la mà.
external image images?q=tbn:ANd9GcTt35OoSl75KiTZ5KfHMrcX6sPs8sSSt1VUVNCJLsQY0PjLA0Bd0w Àrtemis disperan amb una fletxa.
external image EndymionNet4.7x6.3-30q.jpg Pintura de Àrtemis.
APOL·LO:
external image images?q=tbn:ANd9GcTE0YQ_tp811r9gBohAmZukoAYfSmuCdAHmOBzZgNHEHshx_drUgw Apol·lo amb un arc
external image images?q=tbn:ANd9GcRhc6zNahAjYbygu50W5L1-qMLjcPX0A8BITovKlsQdCq93Hflb Apol·lo convertin el lleure.

external image images?q=tbn:ANd9GcRk9I3MxuJIUbeyHY5xQB40sE5YN6hZFxN1ojhQNZ8rG2wnO088 Cap d'una esculura d'Apol·lo.
MERCURI:
external image images?q=tbn:ANd9GcSkMSJdVjx8j7n99o59LGINxUs1CNAIElc4zlNle6BNkcbvpEej Mercuri amb la seva representació.
external image images?q=tbn:ANd9GcSJXEyk3xvoS2N5-jZWPpwskGOO9Gpo4DXXbTDZQi1-6360yUR0wg Pintura de Mercuri.
external image images?q=tbn:ANd9GcR7m_44WohL1zuvjMnMjEGlswArwwPDxZkxY0kZuOz27v8y1VdKxA Dibuix de Mercuri.


EROS:
external image images?q=tbn:ANd9GcS1G-ppMk-cIE42vYTYu5z4Lg2_EB7q01JojZIAu9sMpcfBgS6bzg Eros amb un arc a la mà.






external image images?q=tbn:ANd9GcTlOKaQvAiZuN417OTWme_AQhKnsJyZB2RFQ1Dxwe54rnKGLAEPTw Escultura de Eros.
external image images?q=tbn:ANd9GcRjfvLQpGqs_OE4JGTHIlnTc8pONSMp1kgw3N_DW0_tXurgljJM Pintura d'Eros amb la seva mare.
DIONÍS:
external image images?q=tbn:ANd9GcSmhLDiTaHEEdRBBsW4Fl7H7PzqwfXrrwrQEGT_Sc6iq3ZxmoYPHQ Escultura de Dionís.






external image Dionis.jpg
Dibuix de Dionís.






dioniso_nacimiento.jpg Neixement de Dinonís.



ODISSEU:


external image images?q=tbn:ANd9GcSDcC02w6MOsO8DtqS3U4hKCULNLIeF2btIEoRnu6r9eOUyfCYA external image images?q=tbn:ANd9GcSnyKY9LpriD2atIrD-YJYF1QBN94ekW1DhxmqdKbwjg6lpwdKnexternal image AquilesEmbaixadaIngresCgfa.jpg
Va participar a la guerra lluitant amb els aqueus i contra els troians. Va acompanyar Aquil·les en diferents expedicions a ciutats veïnes de Troia. Durant el setge, va enemistar-se fortament amb Palamedes d'Eubea, l'altre geni de l'expedició. Odisseu va inventar-se una treta amb la qual es va acusar de traïció a Palamedes i fou executat. També es va barallar amb el Gran Àjax per l'armadura d'Aquil·les.

HERCULES:


external image 220px-Hercules_Musei_Capitolini_MC1265_n2.jpg external image images?q=tbn:ANd9GcSkk6ss6vXfERWbWzQs994qMoS8N1iO-MFZ0IUdI4ZStldjM3yUPA external image images?q=tbn:ANd9GcTkl58ZdT_lJnhwEEZuxcTsptq_5Sd5BvIliN1khKrVQRsWokP7


Els romans van adoptar la versió grega de la seva vida i treballs sense canvis essencials, però van afegir detalls anecdòtics propis, alguns d'ells relacionant l'heroi amb la geografia del Mediterrani occidental. Els detalls del seu culte també van ser adaptats a Hispània (columnes d'Hèrcules).

PERSEU:
external image images?q=tbn:ANd9GcRm_KcnOjzMvvyr6hh8Q248lRB9tfwJqjOWoh3NB03d-AyQ1G5a external image images?q=tbn:ANd9GcQHNIhMFyJHGxigiethHtciVU_bb0cw0mrzLYL04bh6bZfBLPR6external image images?q=tbn:ANd9GcQW2PSuHhcHLQ1KZboh9QKusJ8GuopXfhAvZjocDy7p0anehTx1mw


Per a aquesta missió comptà amb l'ajut dels déus: Hermes li deixà les sandàlies alades i una espasa corba i Atena un escut brunyit. Primerament l'adreçaren a les Grees, germanes de les Gòrgones, perquè li indiquessin la localització de les nimfes estígies, que vigilaven l'elm d'Hades, que feia invisible a qui el portava. Perseu s'acostà a les Grees i els prengué l'unic ull i l'única dent que compartien les tres, i només els hi tornà quan li van dir el que volia. Es dirií aleshores on vivien les nimfes que li entregaren l'elm i una bossa màgica en què podia guardar el cap de Medusa.

TESEU:
external image images?q=tbn:ANd9GcTprtREOGdF93rlRGk4OiDL1NBgk-MVMBz9dPl6Xapq-HC1mhQN1Qallaberint.jpgminotaur.gif


En arribar a Creta, Teseu proposà a Minos que si aconseguia matar el monstre, els catorze joves quedarien lliures i Atenes exempta del tribut, cosa que Minos acceptà. Ariadna, filla de Minos, s'havia enamorat de Teseu i, a canvi de la promesa que es casaria amb ella i la trauria de Creta, es decidí a ajudar-lo. Li donà un cabdell de fil que li havia donat l'inventor Dèdal (constructor del Laberint) per a que, després de matar el Minotaure, pogués sortir del Laberint on estava tancat el monstre.
Després de matar el Minotaure en un combat cos a cos (ja que els joves havien d'entrar desarmats al Laberint), Teseu aconseguí sortir del Laberint gràcies al cabdell d'Ariadna, i fugí amb ella i els altres joves. En una parada a l'illa de Naxos, Teseu abandonà Ariadna, que en aquell moment estava dormint. Algunes versions afirmen que Teseu abandonà Ariadna perquè estimava una altra dona, Egle, filla de Panopeu, mentre que d'altres diuen que ho havia fet per ordre de Dionís, que s'havia enamorat d'Ariadna.


RÒMUL I REM:
external image 20080711-lloba%20b.jpgexternal image Romolo_e_remo.jpg


external image sabinae.jpg


Per poblar la ciutat, Ròmul va acceptar tot tipus de gent: refugiats, lliberts, esclaus, pròfugs, etc. Tanmateix, amb aquest mètode la població era eminentment masculina. Va organitzar unes proves esportives on va convidar les poblacions veïnes (principalment sabins) i durant les quals en va aprofitar per raptar llurs dones (el Rapte de les sabines). Els sabins van atacar Roma per alliberar-les, però al final les esposes dels romans (les sabines) els van suplicar que no s'entrematessin. Tot va acabar amigablement i Ròmul va formar amb el rei sabí, Titus Taci, una diarquia que va durar poc, fins la mort del sabí.


AQUI·LES:
external image images?q=tbn:ANd9GcTBMNecd5C3D6ZzNA7NZ3MG7v_MLmSDvA27veZkVTBhcbzb0hGC external image images?q=tbn:ANd9GcQoPsP4Yk6u2wh-4iitUoBBfR5YkJNffrBFc1_Jb8yjSq1nBzrZGwexternal image images?q=tbn:ANd9GcSh1btPWhX6nTuUU-_lHfdEGVPZVSHsN4nmnLFIySwiF2D1ngpz


La part més coneguda de la vida d'Aquil·les és la que té a veure amb la seva participació en la Guerra de Troia. Sobretot pel relat que ens en va deixar Homer en la seva obra la Ilíada.
Abans de començar la Guerra de Troia, Tetis ja sabia que Aquil·les moriria durant el transcurs de la mateixa. Per això el va enviar a la cort del rei Licomedes on s'amagà fent-se passar per dona amb el nom de Pirra. Durant la seva estança es va casar secretament amb la princesa Deidamia qui li va donar un fill anomenat Neoptòlem. Després de nou anys, els aqueus van assabentar-se que no podrien prendre Troia si Aquil·les no participava a la guerra; o sigui que Odisseu va anar a buscar-lo a l'illa d'Esciros, on vivia disfressat de noia amb les filles del rei. En arribar va oferir-los joies i una espasa; totes les noies va córrer cap a les joies excepte una, que es va quedar mirant l'espasa. D'aquesta manera, Odisseu va reconèixer Aquil·les i el féu acompanyar cap a Troade.
Una altra versió diu que Aquil·les va desobeir als seus pares i va decidir anar a Troia sabent que moriria, perquè preferia morir lluitant a no lluitar.
Com que durant els primers nou anys de guerra no va passar res destacable, una versió o l'altra no té massa importància. La qüestió és que al final Aquil·les es va dirigir cap a Troia juntament amb la seva tropa de mirmídons


MEDEA:
external image images?q=tbn:ANd9GcQv3PJ0aeg4dVDAKtr9DVZBSavsdNkzXJBULZt1ItJpp48K8z5gswexternal image images?q=tbn:ANd9GcQK7o4JsdQCa4Yzd-1tE0cuLwDcCvmzUj0AFqNxIb4OauhLa_Lwexternal image 300px-De_Morgan_Medea.jpg


Quan Medea va fugir de Corint es va proposar buscar Heracles, ja que aquest li havia promès auxili en el cas que Jasó deixés de complir la seva paraula. El va trobar a Tebes, però la fúria d'Hera l'havia embogit. Medea el va curar amb els seus remeis. Tanmateix, Euristeu donava pressa a Heracles perquè complís els seus treballs i Medea es va resignar a que no seria ajudada per ell.


ÈDIP:
bv102.jpg external image images?q=tbn:ANd9GcTOAfTlo4axLA8cvW0z7fgtj1GZgHcbxuPSBLTpR3kN4-xR2Typ4Qexternal image images?q=tbn:ANd9GcQXdhqhlCJ23Se_wzn7605PR6SE1QoIIlalw-zsAvGM_Y9QpZXc


La llegenda va inspirar a Sigmund Freud la seva teoría del complex d'Èdip sobre el desenvolupament de la personalitat. Aquest complex planteja la idea de què durant l'etapa genital del desenvolupament del nen (una de les etapes psicosexuals) aquest comença a sentir atracció sexual envers el progenitor del sexe oposat. El nen se sent atret per la mare i comença a odiar al pare ja que aquest té a la mare. Aleshores es desenvolupa un sentiment de culpa ja que el nen sap que no està bé odiar al pare. Aquest conflicte resolgué mitjançant la identificació, on el nen adopta característiques del pa


Josep tinc un problem et vaig ensenyar la llibreta tu m'ho vas veure però te la vaig tornar a demanar i em vaig pensar que te l'habia tornat i no te la vaig tornar i ara no te le entregat. Que faig?