1. Definició de les paraules mite i mitologia
Mite: Un mite refereix es el relat de fets meravellosos els protagonistes són personatges sobrenaturals.

Mitologia: Es l´estudi del mite

2. Mite de narcís ( narració i imatges)

Era un jove de gran bellesa. Sobre el seu mite perduren diverses versions, entre les quals es compta la d'Ovidi, que va ser el primer a combinar les històries d'Eco i Narcís, i relacionar-les amb l'anterior història del vident-cec Tirèsias.
Segons aquesta última història, tant donzelles com nois s'enamoraven de Narcís a causa de la seva bellesa, però ell rebutjava les seves insinuacions i era insensible als requeriments amorosos de les nimfes. La que més l'estimava era Eco, la qual havia disgustat Hera i per això aquesta l'havia condemnada a repetir les últimes paraules de tot allò que se li digués. Eco va ser, per tant, incapaç de parlar a Narcís del seu amor, però un dia, quan ell estava caminant pel bosc, va acabar apartant-se dels seus companys. Quan ell va preguntar <Hi ha algú aquí?>, Eco va respondre: <Aquí, aquí>. Incapaç de veure-la, amagada entre els arbres, Narcís li va cridar: <Vine!>. Després de respondre, Eco va sortir d'entre els arbres amb els braços oberts. Narcís cruelment es va negar a acceptar el seu amor i la nimfa, desolada, es va ocultar en una cova i allí es va consumir fins que només va quedar la seva veu.


3. Mite de faeton (narració i imatges)

Segons la mitologia grega, Faetont o Faetó fou un heroi, fill d'Hèlios i de Clímene(encara que Mèrops va ésser, posteriorment, el seu pare adoptiu).
Un dia, Èpaf va posar en dubte la seua filiació, i el noi va acudir a Hèlios perquè, si de debò era el seu pare, li concedís un do. El déu va fer el jurament solemne que així seria, i el jove li demanà que el deixés conduir per un dia el carro del sol. Hèliosno el va poder dissuadir, i així hagué de permetre que al matí següent Faetont conduís el seu carro. Però, quan els cavalls s'adonaren que no duien l'aurigahabitual, es van desbocar i sortiren de la ruta, i el jove no sabia com dominar-los. Els tombs de l'astre amunt i avall van causar grans trasbalsos al cel i a la terra, on van proliferar els incendis, fins que Zeus va fulminar Faetont amb els seus llampsabans que quedés destruït tot l'univers. Algunes conseqüències d'aquest viatge són la diversitat de temperatures i vegetació terrestres i el color negre de les races africanes "cremades" per Faetont.

4. Mite de dafnet (narració i imatges)


En la mitologia grega Dafne (en grec Δάφνη, 'llorer') era unaDríade (nimfa dels arbres), filla del déu riu Ladó d'Arcàdia ambGea o del déu riu Peneo de Tesalia amb Creúsa, una nimfa de lesaigües que a més era sacerdotessa de Gea.
Dafne va ser perseguida per Apol, a qui Eros havia disparat una fletxa daurada perquè s'enamorés d'ella, ja que estava gelósperquè Apolo havia fet broma sobre les seves habilitats com arquero, i també afirmava que el cant d'aquest li molestava. Dafneva fugir d'Apol perquè Eros li havia disparat al seu torn una fletxaamb punta de plom, que provocava menyspreu i desdeny. Durant la persecució, Dafne va implorar ajuda al déu del riu Peneu, que la va transformar en llorer, arbre que des d'aquest moment es va convertir en sagrat per Apolo.

ORIÓ
Orió era el fill de Posidó i Euríale, filla de Minos, rei de Creta.
Orió tenia el do de caminar sobre les aigües, concedit pel seu pare,Posidó.
Va anar fins a l'illa de Quios on es va emborratxar i va atacar a Mérope, filla de Enopión. En venjança, Enopió li va treure els ulls a Orió i el va expulsar de Quios.
Orió es va encaminar a Lemnos onel déu Hefest tenia la seva forja. Hefest va dir al seu criat Cedalió que guiés a Orió a l'extrem orient, on Helio, el Sol, el curaria. Orió va portar a coll a Cedalió, mentre aquest el guiava.

HELIOS
La història més coneguda sobre Hèlios és la del seu fill Faentont.
Un dia Èpaf va posar en dubte la seva filiació, i el noi va acudir a Hèlios perquè, si de debò era el seu pare, li concedís un do; el déu va fer el jurament solemne que així seria, i el jove li demanà que el deixés conduir per un dia el carro del sol.
Hèlios no el va poder dissuadir, i així hagué de permetre que al matí següent Faetont conduís el seu carro.
Però, quan els cavalls s'adonaren que no duia l'auriga habitual, es van desbocar i sortiren de la ruta, i el jove no sabia com dominar-los.
Els tombs de l'astre amunt i avall van causar grans trasbalsos al cel i a la terra, on van proliferar els incendis, fins que Zeus va fulminar Faetont amb els seus llamps abans que quedés destruït tot l'univers.
El seu cos va caure al riu Erídan, on fou enterrat per les Nimfes.
DAFNE

Dafne filla del déu riu Peneu de Tessalia i de Creüsa, va ser una nimfa dels boscos i era sacerdotessa de Gea, la deessa de la fertilitat de la terra.
Segons la mitologia grega, després que Apol·lo, el símbol de la bellesa masculina, es burlés de les fletxes de Cupido, aquest va decidir venjar-se, i li va clavar una fletxa amb la punta d'or a Apol·lo perquè s'enamorés de Dafne, i a ella li va clavar una fletxa amb la punta de plom, perquè es tornés insensible a l'amor.
Apol·lo, bojament enamorat de Dafne, no parava de perseguir-la, però ella el defugia.
Quan Apol·lo estava a punt d'atrapar-la, Dafne li va demanar al seu pare Peneu que li traiés la bellesa, i aquest la va convertir en un llorer.

Romul i RemRomul i Rem germans que van fundar la ciutat de Roma i van ser abandonats pel seu oncle avi que va apareixer una lloba que li va donar llet i despres va apareixer un pastor i els va agafar. Romul va matar a Rem perque va incomplir unes normes.
Hades
Era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterraniu era el genitiu de la paraula, i significava "la casa d'Hades";, era originalment la designació de l'estança de la mort.
Era fill de Cronos i Rea i germà de Zeus, Posidó,Hera, Hestia i Demeter .
Demeter
Era la deesa de l'argricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.
Afrodita
Era deessa de l'amor, la luxúria, la bellesa, la sexualitat i la reproducció. Encara que sovint s'al · ludeix a ella en la culturamoderna com «la deessa de l'amor», és important assenyalar quenormalment no era l'amor en el sentit cristià o romàntic.
Ares
Ares era el deu de la guerra.

Hefest
En la mitologia grega, Hefest és fill de Zeus i d'Hera. És el déu equivalent a Vulcà en la mitologia romana.

Atenea
Era la deessa de la saviesa i de l'artesania, com ara el teixit i la ceràmica. També és deessa de la guerra

Artemis
Àrtemis era la deesa de lacaçai el regne animal En identificar-se amb Hècate ho és també de la Lluna. Filla del déu Zeus i de Latona i germana bessona d Apol.lo.

Apol.lo
Era uns dels més importants i polifacètics déus Olímpics de lamitologia Grega i romana.

Mercuri
era un important déu del comerç, fill de Júpiter i de MaiaMaiestas. El seu nom està relacionat amb la paraula llatina.

Eros


era el déu primordial responsable de l'atracció sexual, l'amor i el sexe, venerat també com un déu de la fertilitat. En alguns mites era fill d'Afrodita i Ares.

Dionís

és el déu del vi, delTeatre, del desenfrenament i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïmo per una gran pantera negra.

Odisseu
era un heroi, rei de Ítaca, conegut pel seu enginy i astúcia. Era fill de Laertes i Anticlea, estava casat amb Penèlope.

Heracles
era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmene, néta dePerseu i esposa d'Amfitrió. En la mitologia romana era anomenat Hèrcules. Era el més gran del herois mítics, de gran anomenada per la seva força sobrehumana i per la gran quantitat d'històries sobre la seva vida.

Perseu

era un heroi, fill de Zeus i de Dànae, fundador deMicenes i avantpassat d'Hèracles. És conegut per haver matat Medusa i haver alliberatAndròmeda amb qui es va casar.

Teseu

Teseu és un heroi fundador, com Perseu, Cadmus o Hèracles, tots els quals van acabar sent identificats amb un antic ordre social i religiós

Aquil.les
Net de Èac i fill de Barallo i de la deessa Tetis, va ser un heroi deLaguerre de Troia i un dels principals protagonistes i més gransguerrers de la Ilíada deHomero.

Medea


Medea era la filla d'Eetes, rei de la Còlquida i de la nimfa Idia. Era sacerdotessa d'Hécate, que alguns consideren la seva mare i de la qual se suposa que va aprendre els principis de la bruixeria junt amb la seva tia, la magaCirce. Així, Medea és l'arquetip de bruixa o bruixot, amb certs trets de xemanisme.


Èdip
Èdip fou un heroi de la mitologia grega, concretament del cicle tebà. Fill de Laios (Rei de Tebes i descendent de Cadme) i Iocasta. Sense saber-ho matà al seu pare i contragué matrimoni amb la seva mare.