Apol·lo és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i posteriorment en la mitologia romana (amb el mateix nom); també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios. És fill de Zeus i Leto, i el germà bessó d'Àrtemis (la deessa de la cacera). Apol·lo anava usualment armat amb arc i fletxes (com la seva germana Àrtemis) o amb una lira o una cítara, ja que era el déu de la música. Com a arbre li estava consagrat el llorer.
Un dels mites més coneguts d'Apol·lo és el de Dafne:
Explica el mite que Apol·lo va voler competir amb Eros en l'art de llançar fletxes. Eros, molest per l'arrogància d'Apol·lo, va voler venjar-se d'ell i per això li va llançar una fletxa d'or, que causava un amor immediat a qui ferís. També va ferir a la nimfa Dafne amb una fletxa de plom, que causava el rebuig amorós. Així que quan Apol·lo va veure un dia a Dafne es va sentir molt enamorat i es va llançar en la seva persecució. Però Dafne, que patia l'efecte contrari, va fugir d'ell. I la nimfa va córrer i va córrer fins que esgotada va demanar ajuda al seu pare, el riu Peneo, el qual va determinar convertir Dafne en llorer. Quan Apol·lo va aconseguir a Dafne, aquesta iniciava la transformació: el seu cos es va cobrir de durada escorça, els seus peus van ser arrels que es clavaven al terra i el seu cabell es va omplir de fulles. Apol·lo es va abraçar a l'arbre i es va posar a plorar. I va dir: «Ja que no pots ser la meva dona, seràs el meu arbre predilecte i les teves fulles, sempre verdes, coronaran els caps de la gent en senyal de victòria».
external image 220px-Apollo_Saurocton_Louvre.jpg
external image chasseriau-theodore-apollo-und-daphne-ca-1845-1058804.jpg
external image images?q=tbn:ANd9GcRh2K7UUZWPMnnVU-Fp4KdcrIqlIrJQEOGHMbLJSZPbKIElv6H-9Nk6ike6mQ